origens de la reflexió: realitat o somni?

Portem uns mesos junts, ens hem conegut i convivim dia a dia…
Des de el setembre les nostres vides han canviat. Entre d’altres se suposa que hem madurat i estem aprenent a reflexionar ja sigui com a psicòlegs en formació o imprescindible, com a persones. Però per aprendre que és la reflexió, la qual l’estem practicant contínuament, dia a dia, per buscar el vertader origen d’aquesta ens hem de remuntar fins al mateixos orígens de l’home.

Des de el mateix dia en que l’home va ser home, han rondat temes per les nostres ments com ara perquè els homes i les dones no es porten bé o perquè tenim somnis.
No podem buscar l’origen de la reflexió en un lloc en concret, ni una cultura. Tot allò que ens envolta i posseeix el poder de l’observació han determinat en el qüestionament absolut.

Moltes de les reflexions amb els anys han pogut ser ratificades o demostrades científicament, si més no en la seva parcialitat.
Un exemple en son els somnis. Els somnis són una qüestió interessant en quan a la reflexió i interpretació. Molts autors n’han parlat al llarg dels anys, un dels grans ha estat i és Sigmund Freud i la seva interpretació sovint sexual dels somnis.
Aquesta part és al més abstracte, en la que més ens podem esplaiar i deixar-nos endur per la ment i els seus deliris. Però també en trobem una part més científica que serien les fases en que la nostra consciencia o inconsciència ens permeten volar i alliberar la ment. No controlar els pensaments o controlar-los sense adonar-nos.

Son els somnis una reflexió de la realitat duta a terme pel l’inconscient? O pel conscient?

Hi ha moltes teories, opinions i incerteses, però els somnis són reals? Nosaltres som reals? Què és la realitat i com sabem que és real i no un somni, el qual no sabem fins a quin punt es real i si existeix en realitat? No el podem tocar, si els sentits no ho perceben com podem saber que hi és i tot i poder percebre-ho amb algun dels sentits com podem saber que tot no és abstracte?