Només el fet de pensar o llegir sobre el badall ja et fa badallar.
Tot hi així, la raó per la qual badallem és una mica misteriosa. Hi ha molts poc estudis sobre el badall perquè per la majoria de les persones badallar no els hi representa cap problema. Aquesta és una llista d'algunes coses que sabem sobre els badalls:
- La duració mitjana d'un badall és de 6 segons.
- En els humans, el primer badall es dóna a les onze setmanes de gestació, és a dir, ABANS de néixer.
- El badall comença a ser contagiós entre el primer i segon any de vida.
- La part del cervell que juga un paper important en el badall és l'hipotàlem. Estudis mostren que alguns neurotransmissors (per exemple, dopamina, aminoàcid exitatòri, òxid nítric) i neuropèptids incrementen el badall si són injectats dins l'hipotàlem d'animals.
Ja se saps que quan un està avorrit, badalla. Científics han confirmat aquesta observació comparant el número de badalls en estudiants de 17 a 19 anys els quals miraven vídeos musicals amb uns altres que miraven un vídeo sobre la comprovació dels colors de la pantalla. Com es pot esperar, els estudiants que miraven la comprovació de colors badallaven més (5,78 badalls en 30 minuts) que no pas els que miraven la MTV (3,41 badalls en 30 minuts). A més, els que miraven la comprovació de colors tenien un badall més llarg. Una altre cosa curiosa que també van trobar, va ser que els badalls dels nois eren més llargs que els de les noies.
tota aquesta informació treta d'altres blogs i paàgines d'internet és interessantíssima ja que aquest tema em fascina i el fet que els badalls es contagiin em sorpren enormement. m'encanta badallar i penso que tothom sent una grata sensació quan ho experimenta.
però com he pogut llegir, queda molt per aprendre i estudiar dels badalls i saber amb certesa el perquè s'encomanen.
Sílvia M. Closas
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Fa temps vaig llegir (juraria que va ser a la revista "Muy interesante", però no n'estic segura) que els badalls "serveixen" per fer arribar més oxígen al cervell quan estem molt cansats i ens fa més falta.
ResponderEliminarDe fet, no només badallem quan ens avorrim, sinó quan estem cansats i gairebé no podem tenir-nos drets.
Si en un dia has treballat molt el cervell fent treballs en grup o estudiant per un examen, per exemple, arribarà un punt que el cervell digui "prou" i començaràs a badallar cada 30 segons (aquest és el meu petit estudi personal).
No sé si és veritat o no, qui sap. M'agradaria tornar a trobar l'article perquè ho explicava bastant bé (i semblava convincent).
Hola! Jo també vaig llegir alguna cosa semblant al que va llegir l'Alba. Segons recordo, quan estem cansats o avorrits respirem més lentament i arriba un moment que el cervell necessita més oxígen i badallem. L'explicació que donaven sobre el contagi és la següent: al veure com algú badalla, el nostre cervell també creu que li falta oxígen i ens fa badallar.
ResponderEliminarNo se si aquesta teoria és certa, i crec que pel que fa al contagi l'explicació és poc fonamentada. Però es tractaria de retrobar aquell article i potser ara l'interpretaria millor.
També crec que és un tema molt curiós, i més si dic que durant l'estona de llegir i escriure sobre els badalls, he arribat a badallar entre 5 i 10 vegades.
En qualsevol cas, Sílvia, aquest post no crec que faci badallar ningú!
ResponderEliminarEndavant amb el blog!
gràcies pels vostres comentaris, m'agrada que hagueu trobat interessant un tema en que la veritat porta uns dies rondant-me pel cap a totes hores!! si llegeixo algo més sobre això que em sembli interessant ja ho penjaré!!
ResponderEliminar