El curiós món dels badalls...

Només el fet de pensar o llegir sobre el badall ja et fa badallar.
Tot hi així, la raó per la qual badallem és una mica misteriosa. Hi ha molts poc estudis sobre el badall perquè per la majoria de les persones badallar no els hi representa cap problema. Aquesta és una llista d'algunes coses que sabem sobre els badalls:
- La duració mitjana d'un badall és de 6 segons.
- En els humans, el primer badall es dóna a les onze setmanes de gestació, és a dir, ABANS de néixer.
- El badall comença a ser contagiós entre el primer i segon any de vida.
- La part del cervell que juga un paper important en el badall és l'hipotàlem. Estudis mostren que alguns neurotransmissors (per exemple, dopamina, aminoàcid exitatòri, òxid nítric) i neuropèptids incrementen el badall si són injectats dins l'hipotàlem d'animals.

Ja se saps que quan un està avorrit, badalla. Científics han confirmat aquesta observació comparant el número de badalls en estudiants de 17 a 19 anys els quals miraven vídeos musicals amb uns altres que miraven un vídeo sobre la comprovació dels colors de la pantalla. Com es pot esperar, els estudiants que miraven la comprovació de colors badallaven més (5,78 badalls en 30 minuts) que no pas els que miraven la MTV (3,41 badalls en 30 minuts). A més, els que miraven la comprovació de colors tenien un badall més llarg. Una altre cosa curiosa que també van trobar, va ser que els badalls dels nois eren més llargs que els de les noies.


tota aquesta informació treta d'altres blogs i paàgines d'internet és interessantíssima ja que aquest tema em fascina i el fet que els badalls es contagiin em sorpren enormement. m'encanta badallar i penso que tothom sent una grata sensació quan ho experimenta.

però com he pogut llegir, queda molt per aprendre i estudiar dels badalls i saber amb certesa el perquè s'encomanen.


Sílvia M. Closas

origens de la reflexió: realitat o somni?

Portem uns mesos junts, ens hem conegut i convivim dia a dia…
Des de el setembre les nostres vides han canviat. Entre d’altres se suposa que hem madurat i estem aprenent a reflexionar ja sigui com a psicòlegs en formació o imprescindible, com a persones. Però per aprendre que és la reflexió, la qual l’estem practicant contínuament, dia a dia, per buscar el vertader origen d’aquesta ens hem de remuntar fins al mateixos orígens de l’home.

Des de el mateix dia en que l’home va ser home, han rondat temes per les nostres ments com ara perquè els homes i les dones no es porten bé o perquè tenim somnis.
No podem buscar l’origen de la reflexió en un lloc en concret, ni una cultura. Tot allò que ens envolta i posseeix el poder de l’observació han determinat en el qüestionament absolut.

Moltes de les reflexions amb els anys han pogut ser ratificades o demostrades científicament, si més no en la seva parcialitat.
Un exemple en son els somnis. Els somnis són una qüestió interessant en quan a la reflexió i interpretació. Molts autors n’han parlat al llarg dels anys, un dels grans ha estat i és Sigmund Freud i la seva interpretació sovint sexual dels somnis.
Aquesta part és al més abstracte, en la que més ens podem esplaiar i deixar-nos endur per la ment i els seus deliris. Però també en trobem una part més científica que serien les fases en que la nostra consciencia o inconsciència ens permeten volar i alliberar la ment. No controlar els pensaments o controlar-los sense adonar-nos.

Son els somnis una reflexió de la realitat duta a terme pel l’inconscient? O pel conscient?

Hi ha moltes teories, opinions i incerteses, però els somnis són reals? Nosaltres som reals? Què és la realitat i com sabem que és real i no un somni, el qual no sabem fins a quin punt es real i si existeix en realitat? No el podem tocar, si els sentits no ho perceben com podem saber que hi és i tot i poder percebre-ho amb algun dels sentits com podem saber que tot no és abstracte?