Fa uns dies vaig llegir un article a la vanguardia.
Una dona musulmana, parlava sobre el seu país, la vida allà i la seva religió entre d’altres.
És increïble com aquella dona explica la situació de les dones en el seu país. Qualsevol home pot maltractar a qualsevol dona de la seva família, ja pot ser per honor, per sentir-se superior, etc.
Aquella dona tot i viure la religió del seu país i haver-se casat amb 14 anys, i amb poc més de 25 ja tenir 3 o 4 fills, va tenir una gran sort, ja que es va casar amb un home que la respecta i la recolza en la seva lluita contra aquesta situació d’injustícia cap a les dones.
Viu en un constant perill. Canvia d’horaris, rutes, telèfon i cotxe molt sovint. I la seva agenda personal no la pot veure ningú més que ella mateixa.
Ha creat escoles refugi per dones maltractades i es considera d’ideologia lliberal.
Porta tota la vida lluitant contra les idees del seu país i la seva “religió” ja que considera que les costums s’han estereotipat i com a excusa han creat aquesta religió.
Diu que les dones abans vestien com a occident, però a partir dels anys 70/80 a causa d’una dictadura, el país va començar a retrocedir ideològicament.
Per tant, es realment una religió, la que defensa que les dones siguin pitjor que un zero a l’esquerra i en la qual el 96% aprox. De les dones violades estiguin a la presó acusades d’adulteri?
Una religió en la que es desprecia i repudia a qualsevol ésser viu, es pot considerar una religió?
La religió segons el meu punt de vista la creen les persones per la necessitat de creure que ells mateixos no són els responsables de les seves males experiències i per tal de trobar quelcom que ens faci seguir endavant. Però fins a quin punt es pot permetre que una manera de viure o de ser es generalitzi fins al punt que el maltractament es torni una costum o qüestió d’honor?
És possible que el fet de que les dones hagin d’anar amb burka o puguin ser maltractades, sigui a causa de les inseguretats dels homes?
És realment religió o quin és el motiu d’aquesta religió?
Sílvia M. Closas
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
per mi una religió és una ajuda que s'ha creat l'home per superar certes etapes per les que passa. Tot i això com sempre veiem, alguns s'aprofiten d'ella. Mirà el Vaticà per exemple... és el cas principal que no es predica amb l'exemple. Ells amb una vidorra que hi canten els àngels (vaia joc de paraules) i després prediquen que hem de ser solidàris i sacrificar-nos pels altres. La religió per mi hauria de ser la bona fè. Sinò, perquè a aquests països on la costum és maltractar les dones no s'accepten els assessinats de dones a homes... si també queden satisfetes algunes dones quan maten a la seva parella... tot plegat, diria que estàn a llocs on encara mana la llei del més fort, però tant de bó s'uneixi el món i derrotem aquestes actituds masclistes. Em repudia el masclisme, es nota?
ResponderEliminari la parafernàlia esglesiàstica també... tot i que estic a favor de les religions, però no dels vividors dels bisbes, etc. (la majoria)
ResponderEliminarSalutacions, Sílvia!
ResponderEliminarUna recomanació a l'entorn dels endoctrinaments en tots sentits, també els religiosos. Un documental anomenat "Jesus Camp".
Ànims amb el blog!