Sobre la teoria de la motivació…

Perquè ens movem les persones.. per causalitat o motivació? Es cert que podem pensar quelcom que volem fer de manera autònoma. Per ex. Aixecar un braç. I aparentment no hi ha una causa, simplement la motivació de pensar-ho i aconseguir-ho, però clar, el fet de pensar-ho i tot seguit aixecar el braç, aixecar el braç és la causa de pensar, que a la vegada és una motivació.

Així doncs no poden conviure aquestes dues?... el filòsof Franksvon Kutschera descarta totalment la causalitat tancada, però no és un posicionament molt extremista? Penso que es complementen ja que veig que l’una sense l’altre no es donaria... és més, és evident que ens movem per motivacions varies. Però sovint actuem de forma que responem a una altre acció, és a dir per causa-efecte... així doncs, és necessari mostrar-se tan radical enfront aquests dos fenòmens?

Un exemple és el reportatge mostrat a classe, on és veuen una sèrie de nens motivats a abandonar les seves cases o famílies per causes diverses... i és aquí on veiem que aquests dos possiblement es complementen, o si més no, això sembla...

Penso que es un tema interessant... representa que hem de tenir la ment oberta a totes noves informacions i experiències... però els especialistes no ho fan... com hem d’entendre doncs nosaltres les noves generacions els antics pensaments i teories? No poden complementar-se unes i altres??




Sílvia M. Closas