en un principi, vaig escollir el grau en psicologia perquè m'agrada i a demés m'encanten els gossos i l'etologia. La única possibilitat que tinc de poder-m'hi dedicar professionalment i amb un títol sota el braç és aquest.
però de fa un temps cap a aquí, estic molt intrigada amb el tema de la gestació, els embarassos i els infants.
estava molt segura del meu futur professional i del que m'agradava. ara segueixo estan segura del que m'agrada i segueixo sabent el que vull però amb la sort de que actualment m'agrada el que faig i el que estudio.
la gestació és un tema que em fascina i els videos que hem vist són increïbles.
m'ancanta saber més i més sobre això i em sento molt encuriosida.
aquí un link d'un video que m'ha agradat molt!
http://www.youtube.com/watch?v=wKr5aJ6P1kU&feature=fvw
Sílvia M. Closas
domingo, 27 de diciembre de 2009
domingo, 13 de diciembre de 2009
Religió o masclisme?
Fa uns dies vaig llegir un article a la vanguardia.
Una dona musulmana, parlava sobre el seu país, la vida allà i la seva religió entre d’altres.
És increïble com aquella dona explica la situació de les dones en el seu país. Qualsevol home pot maltractar a qualsevol dona de la seva família, ja pot ser per honor, per sentir-se superior, etc.
Aquella dona tot i viure la religió del seu país i haver-se casat amb 14 anys, i amb poc més de 25 ja tenir 3 o 4 fills, va tenir una gran sort, ja que es va casar amb un home que la respecta i la recolza en la seva lluita contra aquesta situació d’injustícia cap a les dones.
Viu en un constant perill. Canvia d’horaris, rutes, telèfon i cotxe molt sovint. I la seva agenda personal no la pot veure ningú més que ella mateixa.
Ha creat escoles refugi per dones maltractades i es considera d’ideologia lliberal.
Porta tota la vida lluitant contra les idees del seu país i la seva “religió” ja que considera que les costums s’han estereotipat i com a excusa han creat aquesta religió.
Diu que les dones abans vestien com a occident, però a partir dels anys 70/80 a causa d’una dictadura, el país va començar a retrocedir ideològicament.
Per tant, es realment una religió, la que defensa que les dones siguin pitjor que un zero a l’esquerra i en la qual el 96% aprox. De les dones violades estiguin a la presó acusades d’adulteri?
Una religió en la que es desprecia i repudia a qualsevol ésser viu, es pot considerar una religió?
La religió segons el meu punt de vista la creen les persones per la necessitat de creure que ells mateixos no són els responsables de les seves males experiències i per tal de trobar quelcom que ens faci seguir endavant. Però fins a quin punt es pot permetre que una manera de viure o de ser es generalitzi fins al punt que el maltractament es torni una costum o qüestió d’honor?
És possible que el fet de que les dones hagin d’anar amb burka o puguin ser maltractades, sigui a causa de les inseguretats dels homes?
És realment religió o quin és el motiu d’aquesta religió?
Sílvia M. Closas
Una dona musulmana, parlava sobre el seu país, la vida allà i la seva religió entre d’altres.
És increïble com aquella dona explica la situació de les dones en el seu país. Qualsevol home pot maltractar a qualsevol dona de la seva família, ja pot ser per honor, per sentir-se superior, etc.
Aquella dona tot i viure la religió del seu país i haver-se casat amb 14 anys, i amb poc més de 25 ja tenir 3 o 4 fills, va tenir una gran sort, ja que es va casar amb un home que la respecta i la recolza en la seva lluita contra aquesta situació d’injustícia cap a les dones.
Viu en un constant perill. Canvia d’horaris, rutes, telèfon i cotxe molt sovint. I la seva agenda personal no la pot veure ningú més que ella mateixa.
Ha creat escoles refugi per dones maltractades i es considera d’ideologia lliberal.
Porta tota la vida lluitant contra les idees del seu país i la seva “religió” ja que considera que les costums s’han estereotipat i com a excusa han creat aquesta religió.
Diu que les dones abans vestien com a occident, però a partir dels anys 70/80 a causa d’una dictadura, el país va començar a retrocedir ideològicament.
Per tant, es realment una religió, la que defensa que les dones siguin pitjor que un zero a l’esquerra i en la qual el 96% aprox. De les dones violades estiguin a la presó acusades d’adulteri?
Una religió en la que es desprecia i repudia a qualsevol ésser viu, es pot considerar una religió?
La religió segons el meu punt de vista la creen les persones per la necessitat de creure que ells mateixos no són els responsables de les seves males experiències i per tal de trobar quelcom que ens faci seguir endavant. Però fins a quin punt es pot permetre que una manera de viure o de ser es generalitzi fins al punt que el maltractament es torni una costum o qüestió d’honor?
És possible que el fet de que les dones hagin d’anar amb burka o puguin ser maltractades, sigui a causa de les inseguretats dels homes?
És realment religió o quin és el motiu d’aquesta religió?
Sílvia M. Closas
sábado, 5 de diciembre de 2009
LeS NeUrOnEs MiRaLL*
És un dels descobriments més recents i intrigants. aquestes es troben en l'àrea premotora del cervell, i s'activen quan realitzem una acció o quan veiem a un altre realitzar-la. Es creu que aquestes neurones augmenten la capacitat d'empatitzar.
S'ha arribat a conclusions com ara que aquestes són fonamentals per a reconèixer les accions realitzades per altres individus.
per tant, en els estudis més recents es diu que els malalts d'autisme tenen una mancança d'activació d'aquestes.
Així doncs, aquestes són, segons es veu, esencials per al desenvolupament humà, ja que sense aquestes no tindiem la opció d'imitar i aprendre de noves situacions que succeeixen als demés.
És molt curios el fet que aquestes siguin indispensables per a un correcte desenvolupament ja que sembla del tot increible que tinguem, físicament, quelcom que justifica els nostres estats emocionals. Però no els nostres pròpis, sinó que, ens ofereix la posssiblitat de justificar les nostres emocions que són provocades pels estats dels demés.
Sílvia M. Closas
S'ha arribat a conclusions com ara que aquestes són fonamentals per a reconèixer les accions realitzades per altres individus.
per tant, en els estudis més recents es diu que els malalts d'autisme tenen una mancança d'activació d'aquestes.
Així doncs, aquestes són, segons es veu, esencials per al desenvolupament humà, ja que sense aquestes no tindiem la opció d'imitar i aprendre de noves situacions que succeeixen als demés.
És molt curios el fet que aquestes siguin indispensables per a un correcte desenvolupament ja que sembla del tot increible que tinguem, físicament, quelcom que justifica els nostres estats emocionals. Però no els nostres pròpis, sinó que, ens ofereix la posssiblitat de justificar les nostres emocions que són provocades pels estats dels demés.
Sílvia M. Closas
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
